Despeses per atencions a clients

La llei considera que les liberalitats no són una despesa fiscalment deduïble. A aquests efectes, es consideren liberalitats les entregues de béns o prestacions de serveis efectuades sense contraprestació.

No obstant això, hi ha excepcions a aquesta regla general. En concret, sí que són fiscalment deduïbles (no es consideren liberalitat):

• Les despeses per atencions a clients o proveïdors, sempre que no superin, en global, l’1% de la xifra de negocis de l'exercici (la quantia que excedeixi aquest límit no és deduïble).

• També són deduïbles les despeses per atencions a treballadors quan s'ajustin als usos i costums del sector d'activitat (com, per exemple, la compra de paneres de Nadal per als empleats), sense que hi hagi un límit de despeses establert. Això sí: aquests obsequis es consideren una retribució més gran en espècie per als treballadors, per la qual cosa l'empresa ha de satisfer a Hisenda el corresponent ingrés a compte de l'IRPF d'aquests.

• Igualment, no es consideren una liberalitat les despeses realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis a través d'accions promocionals o publicitàries. Així, el lliurament a clients d'obsequis d'escàs valor amb la intenció de promocionar les vendes constitueix una despesa de promoció i, per tant, és deduïble sense cap límit (en aquest cas, no entra en joc el límit de l'1% de la xifra de negocis aplicable a les atencions a clients).